Per què em quedo en blanc quan parlo en públic
Hi ha una cosa que li passa a molta gent quan s’exposa: sap perfectament què vol dir, però en el moment que li toca parlar no li surt res. Es queda en blanc, o diu la meitat del que volia dir.
I el primer que sol pensar és: «ho hauria d’haver preparat millor». Però gairebé mai no és això.
Per què em quedo en blanc si ho tinc preparat?
Et quedes en blanc perquè la por a equivocar-te i la por que et jutgin, barrejades amb l’exigència de dir-ho tot molt bé, generen tanta tensió al cos que et bloqueges. El problema no és que no tinguis clar què vols dir. És que t’exigeixes dir-ho perfecte, perquè en el fons et fa molta por equivocar-te.
Què passa al cos quan et bloqueges?
La por a exposar-te no és al cap, és al cos. Les persones que venen als cursos ho descriuen així:
- la respiració es torna molt superficial, o gairebé s’atura
- una bola a la gola, pressió al pit o un nus a l’estómac
- tremolor a la veu o a les mans, suor
- parlar molt de pressa, o no recordar després què has dit
- la sensació de fer-te petit, sobretot davant d’un cap o d’un grup
- ganes de sortir corrents
Amb tanta tensió, el cap es col·lapsa. I llavors apareix el blanc.
El bucle: per què cada vegada va a pitjor
És com un peix que es mossega la cua. Et bloqueges, no t’expresses com volies, i després et fustigues: «ho hauria d’haver dit diferent», «per què no he dit res?». La propera vegada hi arribes amb més por que torni a passar, amb més exigència de fer-ho bé i, per tant, amb més tensió. I torna a passar.
Per això preparar-te més no sol funcionar. Si el problema és la tensió, preparar-te més és tirar més exigència al foc.
Què puc fer?
Tres coses senzilles que practiquem als cursos:
1. Deixa sortir l’aire
Quan hi ha por, gairebé deixem de respirar. Agafa aire, pel nas o per la boca, i en lloc de deixar-lo anar amb força, deixa que surti sol. I si t’adones que estaves sense respirar, no et renyis: celebra-ho, perquè adonar-te’n ja és el que et permet donar-te aire.
2. Abaixa l’exigència
No cal que ho diguis tot ni que ho diguis perfecte. Menys és més. Si dius la meitat amb calma, s’entén millor que tot amb tensió.
3. Canvia la veueta
Després de parlar, en lloc de repassar tot el que has fet malament, prova de parlar-te com li parlaries a algú que estimes: «no era fàcil, i ho has fet». Aquesta nova veueta no apareix d’un dia per l’altre, però s’entrena.
Es pot eliminar la por a quedar-se en blanc?
Del tot no, i tampoc cal. La por no s’elimina: s’aprèn a conviure-hi. És com una ampolla d’aigua: no es tracta de llençar-la, sinó d’aprendre a portar-la amb tu sense que t’aturi. Quan aprens a acompanyar-te amb la por, apareix la confiança: no la de no tenir por, sinó la de saber que te’n surts encara que en tinguis.
Com s’entrena: el teatre com a gimnàs
Entendre tot això ajuda, però no n’hi ha prou, perquè la por viu al cos. Cal viure-ho. Per això a Descúbrete con el Teatro fem servir el teatre com un gimnàs de l’emocional: un espai segur, sense judici, on t’exposes una miqueta més cada setmana, a través del joc i la improvisació, davant d’un grup que et mira com «el millor públic del món».
«Vèncer pors, por a exposar-me en públic, por a quedar-me en blanc, por a equivocar-me… M’ha permès connectar amb el joc, la diversió i l’espontaneïtat.»
Formulari de final de curs (traduït del castellà)
«El que m’emporto és donar-me el meu temps per comunicar el que vull, respirant mentre parlo, rebaixar l’autoexigència i donar-me permís per desobeir les normes i gaudir jugant.»
Alumna · formulari de final de curs (traduït del castellà)
Si vius a Barcelona o a prop i vols entrenar-ho, t’ho explico tot a la pàgina sobre la por a parlar en públic.
Preguntes freqüents
És normal quedar-se en blanc en una reunió encara que sàpiga del tema?
Sí, és molt habitual. Saber del tema no protegeix del bloqueig, perquè el bloqueig no ve de la falta de coneixement sinó de la tensió de la por al judici.
Llegir el text o memoritzar-lo ajuda?
De vegades dona seguretat, però si el memoritzes paraula per paraula, qualsevol errada et pot fer perdre el fil. Sol funcionar millor tenir clares unes poques idees i donar-te permís per dir-les a la teva manera.
Quan convé demanar ajuda professional?
Si la por a parlar et limita molt en el dia a dia o va acompanyada d’una ansietat molt intensa, val la pena consultar-ho amb un professional de la psicologia. El treball amb teatre pot ser un bon complement.
